Habitar el buit construït

Barcelona és una ciutat superpoblada i cada cop més hostil amb el seu entorn i veïnat. Les grans fortunes i els centres de poder ocupen els espais més desitjables, gentrificant barris i expulsant els veïns cap a la perifèria.

L’ any 2075, la transformació urbana de la ciutat ja no depèn de grans esdeveniments, sinó d’intervencions més petites. El patrimoni industrial pot actuar com a motor de canvi, com al 22@, però amb més respecte per la identitat dels barris. En un polígon d’habitatge públic insuficient, una antiga fàbrica d’indianes abandonada es presenta com una oportunitat per reactivar el barri. Es proposa un nou model d’habitatge social: reutilitzar espais buits preexistents mitjançant un falansteri. Els residents es centren en activitats bàsiques com l’agricultura, la fusta i el tèxtil per mantenir la comunitat. L’espai és flexible: mobles lleugers i mòbils que es desplacen manualment amb ajuda col·lectiva i defineixen els límits privats i compartits mitjançant teles. Els mobles esdevenen l’element mínim d’habitatge, que l’usuari transforma en llar. Un elevador assegura accessibilitat universal i una estructura lleugera de “steelframe” facilita la personalització i auto-construcció de l’espai familiar.

Esteve Clarà i Joan de la Fuente

Panell